Lubricació de caixa de canvis de cuc
El problema bàsic d'una caixa de canvis de cuc és com converteix la potència. El moviment espiral permet enormes valors de reducció en una quantitat relativament petita d'espai per al que es necessita si s'utilitza un engranatge helicoïdal estàndard.
Aquest moviment en espiral també fa que un estat increïblement problemàtic sigui el mode principal de conversió de potència. Normalment s'introdueix com a desgast lliscant o fricció lliscant.
Amb una disposició d'engranatges comuna, la potència es mou a la secció de càrrega màxima de la dent (introduïda com a línia de to o àpex), almenys en un estat de desgast rodant. El lliscament succeeix a qualsevol part de l'àpex, però la velocitat és comparativament baixa.
Amb un reductor d'engranatges de cuc, la sortida corredissa és l'única transferència d'energia. A mesura que el cuc es mou a través de la dent de la roda, desgasta lentament la capa lubricant fins que no queda cap capa lubricant i, com a resultat, el cuc es desgasta al metall de la roda en una secció de lubricació límit. Quan la superfície del cuc surt de la part superior de la roda, agafa més lubricant i comença de nou el procediment en la següent revolució.
La fricció enrotllant sobre una dent d'engranatges comuns necessita poc en el camí d'una capa lubricant per omplir els llocs i separar les dues seccions. Atès que el lliscament succeeix en qualsevol part de l'àpex de la dent d'engranatges, es necessita una viscositat lleugerament més gran de lubricant del que es requereix estrictament per al desgast rodant per prevaler sobre aquesta càrrega. El lliscament es produeix a una velocitat comparativament baixa.
El cuc d'un conjunt d'engranatges gira, i un cop girat, s'aixafa contra la força que s'imposa a l'engranatge. L'únic mètode per evitar que el cuc toqui la part superior de la roda és tenir un gruix de capa prou gran com per no tenir la superfície dentària total esborrada abans que aquesta secció del cuc estigui fora de la zona elèctrica.
Aquest escenari necessita un tipus particular de lubricant. No només haurà de ser un lubricant de viscositat comparativament gran (i com més gran sigui la temperatura o la càrrega, més gran ha de ser la viscositat), ha de tenir algun mètode que ajudi a prevaler sobre la condició lliscant present.
Quins són els principals tipus d'oli de lubricació?
Una forma lubricant típicament utilitzada amb caixes de canvi de cuc són els olis d'engranatges multiplex basats en minerals. No hi ha materials addicionals que es puguin posar en un lubricant que pugui prevaler sobre el desgast lliscant indefinidament, però la combinació additiva sintètica o natural d'engranatges grassos en olis d'engranatges multiplex resulta en una bona lubricitat, proporcionant una mesura addicional de protecció contra el tacat metàl·lic a metall.
Un altre tipus de lubricant típicament utilitzat en engranatges de cuc és l'oli mineral, tipus d'oli d'engranatge industrial de pressió extrema (EP). Hi ha algunes dificultats amb aquesta forma de lubricants si s'utilitza un engranatge de cuc amb un component que és metall groc (llautó). No obstant això, si vostè té temperatures comparativament baixes o no hi ha metall groc a les superfícies dentàries de l'engranatge, aquest lubricant funciona bé.
L'oli de lubricació de polialfaina (PAO) funciona correctament en aplicacions d'engranatges de cuc, ja que tenen bones característiques de lubricitat en general. És imprescindible observar el paquet additiu amb un oli d'engranatges PAO ja que aquests poden tenir additius EP. Un oli d'engranatges fortificats (AW) de servei normal serà admissible comunament, però comproveu que les característiques siguin compatibles amb la majoria de metalls.
Molts fabricants recomanen veure amb precisió el desgast dels metalls en la comprovació de l'anàlisi del petroli per assegurar-se que l'arranjament AW no sigui tan reactiu com per causar una lixiviació considerable del llautó. El resultat ha de ser molt inferior al que es detectaria amb EP fins i tot en una situació pitjor per a la reactivitat de l'AW, però pot aparèixer en la comprovació de metalls. Si necessiteu un lubricant que pugui tolerar temperatures més baixes o superiors a les habituals, és probable que hi hagi disponible un oli de lubricació basat en PAO adequat.
El polialquíè Glicols (PAG), la quarta forma de lubricació, és cada vegada més habitual. Té unes característiques de lubricitat perfectes i no inclou les ceres que causen problemes a baixa temperatura amb diversos lubricants minerals, convertint-los en una opció perfecta a baixa temperatura. S'ha de tenir precaució en l'ús d'olis PAG, ja que no són equiparables amb olis minerals i algunes pintures i precintes.
viscositat
La viscositat és la característica bàsica per evitar que el cuc toqui la roda en una disposició d'engranatges. Mentre que la mida i la càrrega de l'engranatge especifiquen el lubricant necessari, una ISO 680 o ISO 460 és justament comuna, i una ISO 1000 no és inèdita. Si alguna vegada heu intentat controlar aquest nivell de viscositat, apreneu que és difícil perquè és probable que cap de les bombes o filtres que teniu al lloc sigui la mida o la qualificació apropiades per dur a terme exactament.
Com a resultat, probablement necessitareu obtenir un filtre i una bomba especials per a aquesta forma d'unitat. Un lubricant viscós necessita una bomba de treball lenta per evitar que el lubricant acti el bypass del filtre. També necessitarà un gran filtre d'àrea superficial per permetre que el lubricant flueixi correctament.
